El Ple del Parlament aprova el projecte de Llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya relatiu a les persones jurídiques

Parlament de Catalunya, 16 d’abril de 2008

El Llibre III refon, sistematitza i harmonitza la legislació catalana d’associacions i fundacions fins ara continguda en les Lleis 7/1997 i 5/2001. Al mateix temps, actualitza alguns aspectes del règim jurídic d’aquestes entitats, que augmenten la seva independència respecte a l’administració, a l’hora que les sotmeten a un major control dels seus membres i les compromet amb una gestió transparent. El text també conté l’estatut bàsic de la persona jurídica en dret català.

L’elaboració del Llibre III, s’emmarca dins del procés codificador del dret civil català iniciat per la Llei 29/2002 que va aprovar la Primera llei del Codi Civil, i seguit per l’aprovació del llibre Cinquè del Codi Civil el 10 de maig de 2006.

Principals novetats

En concret, és en el Títol III relatiu a les fundacions, on s’han introduït els canvis més significatius adreçats a garantir que les entitats que es constitueixin en el futur siguin raonablement viables i responguin a les finalitats d’interès general:

S’estableix el deure de separar les funcions de govern i de gestió ordinària: les fundacions amb certa importància han de nomenar un o més directors que no poden ser membres del patronat i en totes les fundacions els patrons no poden prestar serveis professionals o laborals retribuïts a la fundació. Això fomenta la professionalització de la gestió i reafirma la posició sobirana i independent que ha de tenir l’òrgan de govern.

Es redefineixen les funcions de control preventiu del Protectorat: per a fer actes dispositius sobre béns immobles, establiments mercantils i béns mobles de valor extraordinari, les fundacions no cal que demanin l’autorització prèvia a al protectorat; en canvi, per prendre la decisió, els patrons han de disposar d’una auditoria externa o un informe econòmic independent.

També destaca com a novetat l’establiment d’una quantia mínima per a la dotació inicial de la fundació i l’exigència que la carta fundacional vagi acompanyada d’un projecte de viabilitat econòmica.

Es preveu la possibilitat de crear fundacions temporals que podran ser susceptibles de ser reconvertides en fundacions indefinides si augmenten la seva dotació abans de cinc anys que és el període màxim.

Respecte al Títol II, relatiu a les associacions, es parteix del respecte a la llibertat autoorganitzativa d’aquestes entitats amb els següents límits:

El principi no lucratiu prohibeix que el patrimoni sigui repartit entre els associats o cedit gratuïtament, si bé és compatible amb la restitució de les aportacions reemborsables.

S’estableix el deure de donar transparència als comptes anuals que s’imposa a les associacions declarades d’utilitat pública, a les que reben ajuts de les administracions i a les que recorren a la captació pública de fons per finançar-se seguint, d’aquesta manera, les recomanacions de l’informe sobre bon govern i transparència administrativa.

La llei, també aplega en el Títol I , un seguit de disposicions generals aplicables a totes les persones jurídiques regulades pel dret català i que constitueixen dret comú a Catalunya. Respecte a les altres persones jurídiques que el codi no incorpora (cooperatives, mútues de previsió social....), les seves disposicions s’apliquen subsidiàriament a fi de cobrir les llacunes que puguin presentar les seves normatives especials.

La Llei parteix del principi d’autonomia organitzativa, per tant, redueix al mínim estrictament necessari el dret imperatiu. En aquest sentit, algunes normes, que faciliten el funcionament de les persones jurídiques, només s’activen quan una entitat ho ha previst en els seus estatuts, com ara les normes que permeten la celebració de reunions per mitjans de comunicació a distància o l’adopció d’acords sense reunió.

S’introdueix com a novetat una norma general sobre conflicte d’interessos, que inclou els deures d’abstenció i d’informació prèvia a l’òrgan que hagi de prendre una decisió o adoptar un acord, si algun dels seus membres es troba en un conflicte d’aquest tipus.

Es regula el règim d’impugnació d’acords, decisions i actes contraris a la Llei i es defineixen els supòsits en què és procedent, la legitimació per a promoure-la i els límits temporals de les pretensions impugnatòries.

S’estableixen els trets generals de fusió, escissió i transformació i liquidació així com el sistema de publicitat de les persones jurídiques en dret català.